INFEELTAT, [INFAELTAT] s.

Infidelitat.

"... e que per no observar o no obeyr, no cayen, ni sien, ni puxen esser cayguts en alguna infeeltat, pena o perill civil o criminal..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica C

"Sapies per cert que princep que no serva fe a sos vasalls, que per infaeltat de vasalls ha a morir."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XV

"E per tal cor molt gran infeeltat d alguns ministres e negligencia d ells, la qual es de tot be enemiga... hajam oyt moltes vegades... molts grans perills esser esdevenguts..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Boteylers majors